TETRIS: EL joc que va venir del fred

Quant Pajitnov va decidir portar la seva passió pel joc matemàtic del Pentominos als ordinadors, no sabia que estava a punt de iniciar una de les més grans batalles legals que es recorden. NOmés igualada per la verdadera conmoció que el seu concepte va causar entre els jugadors. Amb el nombre de copies venudes més gran després de Mario Bros, aquest joc que va inventar un nou génere ens va mostrar a molt que més enllá del Teló d'Acer hi havia vida, i molta genialitat per descobrir.

Descansi en Peces...

Tetris ha portat darrera seu una ingent batalla legal que s'ha cobrat víctimes. Algunes d'elles de misterioses de debó.

Potser el cas més famós és el del mateix Robert Maxwell, president de Spectrum Holobyte i Mirrorsoft, i director d'un petit imperi mediatic al regne unit.

Durant l'escomesa judicial entre Atari i Nintendo, Maxwell va fer ús de les seves influències per afectar la cessió de drets l seu favor. Aquesta influència va arribar fins al mateix president del Soviet, Mijhail Gorbatxev, que va assegurar personalemnt a Maxwell que no havia de preocuparse "de la companyia japonesa". Tot i això, la situació interna a la URSS ens els temps previs a la caiguda del bloc soviètic, i la misteriosa mort de Maxwell, que encara no s'ha aclarit del tot, junt amb la desaparició del seu imperi mediàtic van deixar aquesta promesa en res.

Una altra víctima esperava a la llegenda de Tetris. Un amic intim de Pajitnov, Pokhilko, psicòleg rus que aviat va endevinar l'increible poder adictiu que tatris tenia i va animar a Pajitnov a abandonar els altres jocs en que treballava per dedicar-s'hi únicament, va arribar als USA el 1991 junt amb Pajitnov. Entre els dos van crear l'empresa tecnològica AnimaTeks, on 70 dels seus treballadors ho feien a la URSS. Els problemes de financiació i les polítiques variables del país comunista just al final de la seva singladura, propiciaren que el 1999 Pokhilko realitzés un viatge en busca d'inversors. Al retornar, frustrat, va assasinar cruelment a la seva dona i el seu fill a cops de martell just abans de suicidar-se. Un crim terrible que ens deixa una macabra imatge del bany de Pokhilko: un terra banyat de sang i, potser com a homenatje a qui els va treure de darrera del Teló d'Acer, un mosaïc amb les peces del Tetris.

Efecte TETRIS: Patologia o eina de recerca?

Tots els jugadors n'em sentit histories. Molts l'hem patit nosaltres mateixos. Després d'hores i hores intentant fent encaixar les peces del Tetris, aquestes segueixen apareixent davant dels nostres ulls fins hi tot tenint-los tancats, a vegades mentre dormim.

Aquest efecte, una via de reforç de la memoria vinculada al aprenentatge de patrons repetitius, no és pas exclusiva del Tetris malgrat porti el seu nom. Jugadors de Bemanis ( jocs de ball) també veuen fletxes movent-se, i de forma molt relacionada també comparteixen el mateix mecanisme la sensació de moviment que ens sembla que fa la terra quant baixem d'un vaixell després de moltes hores de navegació, o la sensació d'estar sentint una mateixa música constantment.

Per això, perquè les vies de memoria juguen un paper molt important en aquest efecte, el propi Tetris es va convertir en eina de recerca en un estudi on el Dr. Stickgold i col·laboradors varen fer jugar a Tetris de forma repetida a diferents grups de persones amb amnesia anterògrada, les conclusions del qual varen ser publicades a la prestigiosa revista Science.

De la diferent forma en que aquestes persones viuen l'efecte Tetris ( malgrat no recordaven les sessions de Tetris ni recordaven el joc en sí, també patien del efete Tetris i després de la primera sessió sabien col·locar les mans en les tecles de jugar sense que els hi haguessin de dir) ens fa comprendre una mica més com el cervell treballa i les causes de les amnèsies patològiques.

Això és un cas per...Perry Mason! La batalla legal per TETRIS

La batalla legal pels drets de Tetris és un auténtic garbuig de drets no cedits, royaltis no pagats i contractes no firmats, així com de subllicències per igual drets a diferents companyies i demandes creuades. Però això no fa més que certificar una cosa: ja desde bon començamnet el potencial de Tetris no va passar desapercebut i la lluita per fer-se amb ell, com veureu, va ser ferotge.

L'any 1986, Robert Stein de la productora Andromeda descobreix les versions pirates que programadors Hungaresos havien fet de Tetris per a Apple II i C64, i rápidament intenta aconseguir un contracte amb els russos, però no en van ser pas gaire receptius. Això va propiciar que Stein intentés apropiarse del joc afirmant que la seva autoria era dels programadors hungaresos. Mentrestant, però, va vendre drets per a versions domèstiques a Spectrum Holobyte (USA) que comercialitzarà versions per IBM PC, i Mirrorsoft a UK.

L'any 87 les versions per a Amiga i AtariST comencen a desfermar tota una passio Tetris, però Stein encara no ha aconseguit cap mena de drets. Finalment sí que firma un contracte, per a "...sistemes domèstics", o sigui, ordinadors personals tal i com ho entenien els russos. Són les cosoles "sistemes domèstics"? Aquesta ressenya serà molt important en els subsegüents litigis pels drets.

La cosa es calenta el 1988. Els plans de robar l'autoria de Tetris es desfan quant algunes televisions segueixen el rastre del famós joc fins al propi Pajitnov ( que fins aleshores vivia aïllat de tot) a l'Academia de les Ciències russa. Això fa necessari que Stein obtingui de debó tots els drets de Tetris del seus propietaris autèntics.

Mentrestant, Mirrorsoft i Spectrum Holobyte subllicencien els seus drets per a versions domèstiques, entenent-les com "Ordinadors o Home Computers" i "Consoles" a Atari als USA i Japó, i BPS al Japó. Per tant, BPS i Atari ( de fet la subsidiaria TENGEN) es troben realitzant versions per a NES del Tetris al Japó ( i Nintendo cobrant drets desde ambdós bandols!).

Mirrorsoft i Spectrum Holobyte es demanden mutuament, però el propietari de totes dues, Robert Maxwell, fa costat a la Americana Mirrorsoft, per tant BPS perd els drets per a versions de consola al Japó ( però reté els d'Ordinadors Personals), que haurà de negociar, i ho fa, amb TENGEN ( Atari).

Desde Nintendo of America es prepara la campanya de llançament de GameBoy, i el seu president té molt clara una cosa: Tetris ha de ser per a GameBoy. Com que els drest encara no estan concedits per a portàtils, es serveixen del president de BPS, Henk Rogers, perquè negocii amb Stein (Andromeda). Però aquest no els té i va donant llargues. Finalment Rogers decideix negociar directament amb els russos ( que han creat la empresa estatal ELORG per negociar drest digitals) els seus drets. Robert Maxwell, propietari de Spectrum Holobyte i Mirrorsoft, decideix enviar el seu fill a parlar amb ELROG per aclarir qui te drets legals sobre el cas, i STAIN, que ha vist el potencial d'obtenir els drets sobre portàtils, marxa cap a Moscú per fer-se amb ells. El problema: ARRIVEN TOTS EL MATEIX DIA!!

Rogers, en nom de Nintendo, és el primer en arribar i impressiona als russos. Obté els drets per a portàtils i al finalitzar la reunió, ensenya el cartuig de NES que la seva companyia, BPS, realitza per a la NES al japó ( a Amèrica, TENGEN encara no ha llançat la seva versió). Això enfada al president de ELORG que MAI havia venut drets per a consoles ( el contracte original era per a versions domèstiques). Rogers paga una xifra en royaltis pel jocs de NES venuts al japó i es queda amb la idea que els drets per consoles s'han venut il·legalment i que encara poden estar disponibles.

Stein arriba després i es troba amb que amb prou feines no ha facturat els drets cedits en el seu contracte. El president de ELORG li obliga a renegociar el contracte que sense adonar-se Stein conté una diferents definició de "sistema domèstic" com a : "...un sistema compost de CPU, teclat, disketera, monitor i sistema operatiu". Quant un cop signats, Stein se n'adona, retorna a ELORG i després d'una tensa situació aconsegueix els els drets per a recreativa.

Per últim, Maxwell arriba a Elorg i es troba amb un cartuig de NES amb el nom de Mirrorsoft, llicenciat a PBS al Japó, cosa que ell no sabia. Per tant declara que el cartuig és una versió pirata i que mai a llicenciat drets ( fals, malgrat ell no ho sap), lo que encara deixa més clar per al directiu de ELORG que els drets per consoles no están concedits. Maxwell marxarà sense cap dret excepte el de poder litigar pels de consola quant es concedeixin. Un parell de dies després Stein, en nom de Nintendo fa una oferta tal que ni tant sols Maxwell realitza una contraoferta. Els drets van, docns a Nintendo.

Ens trobem ja a 1989 i Tengen( Atair) és a punt de llançar la seva campanya per a Tetris versió NES quant arriben les noticies dels drets cedits a Nintendo per al mercat americà junt amb una ordre judicial per deixar de fabricar-lo. Atari, però, tira endavant i decideix lluitar als tribunals. Però la llarga batalla legal no ho és tant, i a mercé d'un judici sumari ( el jutge decideix sense necessitat de judici quant veu que la causa és tant clara qu eno hi ha res a debatre), 3 mesos després del seu llançament Tengen ha de retirar el seu Tetris del mercat per tal que aparegui, per a sorpresa dels jugadors, el Tetris de Nintendo.

El final, però, no va arribar definitivament fins que el 1993 Atari perdés la última apel·lació.

Actualment, però, i desde 1996, els drets han passat al seu creador original, Pajitnov, que junt amb Henk Rogers fundaren la empresa The Teris Company, per gestionar les llicències d'aquest joc.

Ariadna al Laberint de...LocoRoco (PSP)

Quin descans! Després de la setmana passada ja començava a tenir por d'haver acceptat aquesta secció. Primerament vull dire que m'ha encantat. És tant colorista i detallista. Sempre et veus rodejats d'aquestes simpàtiques boles i et sents atret irremediablement per les seves cares somrients.

La mecànica del joc és molt senzilla, ets una boleta, un Loco Roco, i et vas movent per una serie de laberints de plataformes amb els botons de dreta i esquerra. Amb aquests botons el que es mou és l'escenari en sí, i el Loco va botant per les plataformes ( em diu el Francesc que té alguna semblança amb les fases extres del Sonic 1, però no les he vist mai!). També pots saltar i recollir flors o altres LocoRoco que s'uniran a tú i anireu fent una bola més gran. Els mapes són variadíssims i tenen ademés secrets ocults com nous nivells. Els gràfics semblen uns dibuixos infantils, però es mouen molt bé, i li escauen d'alló més al joc, i la música també acompanya.

Ah! Una cosa que haig de dir és que a diferencia de la setmana passada, m'ha agradat molt jugar amb la PSP. Per què? Perque no has d'endollar res, ni encendre la tele ni res. Apretes un botó i ja pots començar. He de reconeier que me l'he emportada al llit per poder seguir jugant. Sí, jo que fins fa quatre dies em mirava els videojocs una mica de lluny, he acabat jugant al llit per seguir difrutant una mica més.

Simplement una bona dosi de bon rotllo i simpatia pel LocoRoco.