Efecte TETRIS: Patologia o eina de recerca?

Tots els jugadors n'em sentit histories. Molts l'hem patit nosaltres mateixos. Després d'hores i hores intentant fent encaixar les peces del Tetris, aquestes segueixen apareixent davant dels nostres ulls fins hi tot tenint-los tancats, a vegades mentre dormim.

Aquest efecte, una via de reforç de la memoria vinculada al aprenentatge de patrons repetitius, no és pas exclusiva del Tetris malgrat porti el seu nom. Jugadors de Bemanis ( jocs de ball) també veuen fletxes movent-se, i de forma molt relacionada també comparteixen el mateix mecanisme la sensació de moviment que ens sembla que fa la terra quant baixem d'un vaixell després de moltes hores de navegació, o la sensació d'estar sentint una mateixa música constantment.

Per això, perquè les vies de memoria juguen un paper molt important en aquest efecte, el propi Tetris es va convertir en eina de recerca en un estudi on el Dr. Stickgold i col·laboradors varen fer jugar a Tetris de forma repetida a diferents grups de persones amb amnesia anterògrada, les conclusions del qual varen ser publicades a la prestigiosa revista Science.

De la diferent forma en que aquestes persones viuen l'efecte Tetris ( malgrat no recordaven les sessions de Tetris ni recordaven el joc en sí, també patien del efete Tetris i després de la primera sessió sabien col·locar les mans en les tecles de jugar sense que els hi haguessin de dir) ens fa comprendre una mica més com el cervell treballa i les causes de les amnèsies patològiques.